Història del Centre

 

La història del col·legi de L'Ensenyança va començar fa més de tres segles i des de llavors és present a la vida de la ciutat de Tarragona fent un servei continuat d'educació del jovent:

•   Des de bon principi ofereix un internat per a noies, la qual cosa, al s. XVII, era una gran innovació.

•   Malgrat els esdeveniments, mai no ha deixat de ser un centre educatiu i, sempre al mateix edifici.

Els canvis que s'han donat a la societat i a l'Església al llarg d'aquests tres-cents anys, han repercutit en l'estructura, pedagogia i organització de l'escola.

La desamortització de Mendizábal al s. XIX fa que el centre perdi la gratuïtat que l'havia caracteritzat des de la fundació i s'han de buscar solucions extraordinàries (grups d'alumnes gratuïtes i grups d'alumnes no gratuïtes). Aquesta gratuïtat es pot recuperar a la segona meitat del s. XX gràcies als concerts amb la Generalitat de Catalunya, dels quals la nostra escola és de les pioneres.

Sempre fidel a la ciutat i al país, tan bon punt es pot utilitzar la llengua catalana, per a l'ensenyament, ho fa.

 

Dates per a la història

Tot va començar quan l'any 1683 un grup de quatre joves catequistes procedents d'Alcover s'instal·len a Tarragona per dedicar-se a la formació dels joves. Després de diverses vicissituds aconsegueixen la llicència eclesiàstica per fundar una comunitat de la Companyia de Maria. Per dur a terme aquesta fundació, arriben a Tarragona el 1698 tres religioses. Maria Humbert, Rosa Bosch i Maria Ballester de la casa de Barcelona, ciutat en la qual ja existia des de 1650 un covent d'aquest ordre.

La companyia de Maria va ser fundada per Joana de Lestonnac que:

       
  Neix a Burdeus el 1556, fou filla de Ricard de Lestonnac i de Joana Eyquem de Montaigne. El pare era catòlic, la mare calvinista.  

La fe adolescent de Joana fou sotmesa a una dura prova, i opta per la religió del seu pare.

 

Joana es casa el 1572 amb Gastó de Montferrant. Va tenir vuit fills, dels quals només cinc arriben a l'edat adulta.

 
             
       
  Després de cinc anys ingressa al convent de l'ordre del Císter de Toulousse.  

Sis mesos d'intens aprenentatge de pregària, de penitència... trenquen la seva salut i ha de deixar el convent.

 

L'última nit al monestir, però, veu clar el camí que ha de seguir: donar la mà a les joves que es perden per manca d'ajuda.