Premi Pilarín Bayés

Els alumnes de 2n A de primària han guanyat el Premi de contes Pilarín Bayés amb el conte "La diversitat del món de les cèl·lules"! Moltes felicitats!!

 

A continuació podeu llegir el conte amb el qual van participar.

 

La diversitat del món de les cèl·lules

 

Vet aquí una vegada una nena de set anys que es deia Paula. Era una nena dolça, divertida, alegre i afectuosa; tenia molts amics i amigues, s’esforçava molt a l’escola i sempre ajudava als pares a casa. Només hi havia una cosa que la feia una mica diferent a la resta, voleu sabeu què era? La Paula tenia una cèl·lula especial que no tothom té: una cèl·lula anomenada cèl·lula Lenta.

El cos de la Paula era ple de cèl·lules que treballaven sense parar, cèl·lules que corrien amunt i avall, cèl·lules que sempre anaven amb presses; totes excepte la Lenta. Era una cèl·lula que intentava ser tan ràpida com les seves companyes però no podia i es quedava a mig camí. Per més que s’esforcés, la Lenta no seguia el ritme de les seves companyes i li passaven coses ben estranyes: quan les cèl·lules anaven cap a l’esquerra, ella anava a la dreta; quan les companyes anaven amunt, ella anava avall. Era un grup de cèl·lules que mai anaven coordinades perquè la Lenta gairebé mai no repetia el que feien les altres.

Les cèl·lules no estaven contentes amb la Lenta; no els hi agradava que no fes bé la seva feina i sempre s’enfadaven amb ella. No la tractaven bé i la renyaven; estaven cansades de que ella no seguís el ritme de la resta de companyes. La Lenta se sentia malament perquè volia treballar com les altres cèl·lules però hi havia coses que no li acabaven de sortir massa bé.

Fins que, va arribar un dia que les seves companyes van rebre un missatge urgent, on els hi deia que aviat tindrien una reunió amb el cervell, que era qui manava més. Totes les cèl·lules van anar a veure al cervell a corre cuita, volien saber què els hi volia dir el seu cap. Un cop allí, el cervell els va preguntar molt seriós:

-“Per què us molesteu tant amb la Lenta? Què us ha fet?”

Les cèl·lules van respondre estranyades:

-“Cap, ens enfadem perquè mai fa la seva feina com toca, ja n’estem fartes!”.

I el cervell els va respondre:

-“Què no sabeu que ella és màgica? La Lenta fa que la Paula sigui molt especial. La Paula va néixer amb Síndrome de Down i la Lenta és la cèl·lula que li dóna “superpoders”.

Les cèl·lules van respondre amb molta curiositat:

-“Què??? Com??? Superpoders dius???”.

El cervell els va continuar: -“Sí, sí, heu sentit bé. El primer dels superpoders de la Paula és que té uns ulls una mica més allargats que la resta i pot veure per tot arreu.

El segon és que la Paula té una boca i una llengua més grans per poder dir paraules boniques i amables a tothom, així com també ser la més ràpida menjant-se els gelats a l’estiu.

El tercer és que la Paula té unes cames més fortes i resistents a les caigudes per quan perd l’equilibri i ensopega amb el terra. Ella mai plora perquè la Lenta fa que sempre estigui preparada i sàpiga què fer quan cau.

L’últim superpoder és que el cor de la Paula és gran, tan gran com el Sol i així pot estimar a tothom. Un cor gegant, ple de bons sentiments. El que no sap és que, ella també és molt estimada per tothom”.

Un cop el cervell va acabar d’explicar els superpoders de la Lenta i de la Paula, les cèl·lules van entendre perquè la seva companya era així d’important i van anar de seguida a disculpar-se amb ella. La Lenta els va dir que no es preocupessin, que estava tot solucionat. Des de llavors, van ser bones amigues per sempre, la van ajudar en tot moment i, juntes van viure amb molta alegria.

FI